ENTREVISTA
Francesc Lliteras Reche (Artà, 1979). És llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i Esportiva. Va començar els estudis a Las Palmas i els va acabar a Barcelona. Havia estudiat EGB al CC Sant Salvador, i posteriorment BUP i Batxiller a l’IES Llorenç Garcias i Font. Es va plantejar dedicar-se a la fusteria, però conscient que no era prou destre amb les mans, malgrat agradar-li la feina, potser no hauria estat un artista de la fusta com el seu pare. L’esport, en canvi, l’apassionava. De més jove practicava el tennis. Actualment la bicicleta és el seu esport. Té una filla, na Carme, de 8 anys. Li agrada anar en bicicleta, però en pla urbanita.
Precisament el ciclisme li va canviar la vida, tant la professional com la personal. Xisco Lliteras va començar fent feina com a director de l’àrea de consultoria en una empresa de gestió d’instal·lacions esportives i serveis esportius; l’any 2007 va rebre l’oferta d’anar al Govern Balear com assessor tècnic. Al maig del mateix any va anar a les llistes municipals d’Artà i va ser regidor a l’oposicó durant poc més d’un any. L’experiència no li va agradar, i va saber que allò que l’havia seduït estant al Govern era la gestió, i no pas la política. Al 2010 va aprovar les oposicions de docent i es va dedicar a l’ensenyament a l’IES Albuhaira de Muro.
Entre tant, la curolla de muntar un esdeveniment esportiu de dimensions considerables a Mallorca havia deixat de ser una dèria i era una realitat. Havia nascut la Mallorca 312. L’any 2016 la cursa que ell i Miquel Alzamora havien gestat durant 6 anys, havia agafat tal volada que requeria dedicació exclusiva. Xisco Lliteres passa a ser el director d’organització. Paral·lelament neix “312 Bike and Tours”, l’empresa.
Una anècdota: Xisco no ha fet mai la cursa sencera; però vius, perquè el desafiament serà aviat.
La conversa té lloc al despatx personal de Xisco Lliteres, a les oficines de la 312 Tour and Bike, al carrer Parres. El temps passa aviat, i l’entrevista esdeve una conversa. Té parola fàcil, una resposta adequada i ben raonada a cada pregunta. Un argument per a cada dubte. Poder de convicció. De persuasió. Després d’una hora de conversa entenc que sigui part de l’èxit.
Durant els darrers mesos ha llegit, sobretot, David Foster Wallace, escriptor d’assajos i textos breus, a més d’alguna novel·la. És més de cinema que de sèries.
La pandèmia van trastocar la vida personal de Lliteras, i per extensió la seva personalitat. Des de les hores viu amb més calma i ha après a acceptar la derrota. Fins i tot la rendició. Durant la pandèmia va posar punt a una relació i li va tocar viure la mort del seu pare. A la vida no sempre es pot guanyar. Des d’aquesta nova perspectiva, els problemes es viuen de manera diferent.
Malgrat això, organitzar una cursa per a 8.000 persones li suposa molta responsabilitat, causa-efecte de la seva personalitat. És conscient que hi ha prop de 15.000 persones que dediquen els seus estalvis a venir a Mallorca per participar d’un esdeveniment que duu el seu nom. A aquest fet se n’hi suma un altre d’important: ser de Mallorca i viure-hi. Lliteras i el seu equip són conscients que durant el dia de la cursa es generen unes molèsties a una part important de la població que veuen reduïda la seva mobilitat per les carreteres, i en algunes poblacions fins i tot suposa estar aïllats durant hores. Però també sap que els beneficis i la petjada que deixa la 312 a l’Illa supera els inconvenients. De fet, segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears, la Mallorca 312 té un impacte econòmic de prop de 13 milions d’euros. Cuiden, tant com poden, els d’aquí i les arrels d’aquí. 86 participants de la 13a edició que es disputarà dissabte dia 29 d’abril seran d’Artà. Prop d’un 30% serà de les Balears. Un 70%, d’arreu del món. Pesen més els d’aquí, de molt.
¿Què és la Mallorca 312?
Una aventura d’un dia.
Explica-m’ho…
És l’efecte secundari de l’èxit d’un esdeveniment amateur que va néixer l’any 2007. Miquel Alzamora es retirava com a ciclista professional i jo estava d’assessor tècnic al Govern Balear. Vam començar a pensar amb la idea d’organitzar un esdeveniment conjuntament. Se’ns va passar pel cap una triatló.
¿Què us ho va impedir?
Tot i que estaven molt de moda, la marca Ironman pesava massa. La competència era ferotge. No era una bona opció. Vam veure l’èxit del cicloturisme dins Mallorca. Vam veure clar que havia de ser la bicicleta. L’any 2010 neix la Mallorca 312, amb 199 inscrits, carretera oberta, amb tanques que ens deixaren empreses de construcció… absolutament amateur. Miquel i jo ens aixecàvem a les 4 de la matinada per anar a muntar.
¿I ara?
Ara directament no dormim!
Tot va canviar…
En Miquel i jo teníem les nostres vides muntades, i al 2016 prenem la decisió que jo deixi la meva feina de professor per dedicar-me exclusivament a la cursa. És el naixement professional de 312 Bike and Tours. Construïm un equip per poder gestionar aquest esdeveniment. Començam a circular amb les carreteres tancades, per tant, amb màxima seguretat.
¿És una cursa professional?
Des del punt de vista organitzatiu i de gestió, sí. Però en quant a participants continua essent una volta amateur. Tots els corredors són tractats així. Cada un té el seu propi repte personal.
¿Què en queda d’aquells dos aficionats amb bones idees?
Miquel Alzamora sempre ha estat un campió de la bicicleta. Continua involucrat i present dins la Mallorca 312, especialment a nivell de seguretat dels participants, direcció esportiva, recorreguts… La seva opinió pesa molt. Però des del 2017 no hi està vinculat de manera professional. Ell segueix amb la seva tasca d’entrenador al Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears. Jo som l’actual director d’organització d’una empresa en què avui som set persones fent feina tot l’any.
Enguany 8.000 participants inscrits en només 10 hores… Poca broma!
És una responsabilitat. I l’assumim i la vivim amb molta il·lusió any rere any. El dia que tancam les inscripcions i el dia que acabam la cursa ens reconeixem l’èxit i ens donam l’enhorabona tot l’equip, però tot d’una ens tornam a posar a fer feina. Ara mateix ja estam treballant amb la cursa de 2024.
¿Tot gira al voltant d’una cursa de 312 Km en bicicleta?
Paral·lelament ens surt la possiblitat d’organitzar diferents esdeveniments, ajudar altres destins turístics a desenvolupar estratègies per atreure ciclistes, connectar amb marques de ciclisme que volen fer alguna cosa a Mallorca a nivell privat… Tot això és l’empresa, però en realitat el gruix de la nostra feina és la Mallorca 312.
Però no tot són flors i violes…
Evidentment que no. També rebem alguna galtada, i és normal, perquè som conscients que generam un problema a una part de la població. Intentam cercar la millor solució per a tothom. Intentam oferir els millors serveis en quant a consultes, informació i alternatives de mobilitat a la població resident. Tenim centraleta telefònica, hem aconseguit que Google Maps actualitzi quasi al minut la situació de carreteres… i tot i així no basta i seguirem treballant per provocar el mínim de molèsties als residents.
¿Com?
La nova Llei de l’Esport que s’ha aprovat fa pocs mesos obre la possibilitat que certs esdeveniments siguin anomenats d’interès autonòmic. Pensam que això farà que tal vegada puguem posar una mica d’ordre i que esdeveniments que són d’aquí puguin tenir un tractament preferent i diferencial o tenir una certa prioritat damunt un calendari.
¿Quina repercusió té Mallorca 312 per a l’Illa?
Som un producte esportiu, però tenim una conseqüència turística i econòmica. Per exemple, ens interessa que la volta sigui a final d’abril perquè així permetem que la planta hotelera pugui mantenir els hotels oberts. Som un producte, vist així, que ajuda a allargar la temporada turística. Alguns hotels ara ja poden obrir al març, i no tanquen fins al novembre. L’impacte econòmic de la Mallorca 312 segons la UIB és de 12 milions d’euros. Ens en sentim part responsable.
No parlam de beneficis propis…
Ni els veim passar, aquests doblers.
Estaria bé, però…
Són doblers que queden a Mallorca, i això ens alegra i satisfà.
¿Està preparada l’Illa per oferir-se com a destí cicloturístic?
Més enllà del clima, que és quasi perfecte durant molts mesos, falta clarament una inversió. El ciclisme s’ha demostrat eficient a l’hora d’allargar la temporada. I a més a més és sostenible. Sabem que provoca, però, alguns problemes a les carreteres, perquè moltes tenen els vials en mal estat o les voreres inexistents o sense asfaltar.
¿Falta inversió?
No és acceptable un discurs des de les administracions públiques a favor del cicloturisme si no hi ha una feina de manteniment i inversió en les infraestructures. No només per la seguretat dels ciclistes, sinó perquè afegim problemes a la convergència i sostenibilitat social. La carretera que surt d’Artà cap a Can Picafort, la M-12, n’és un clar exemple. Els vorals són lamentables i obliga que els ciclistes vagin dins la carretera, i és clar, això provoca que la percepció que el ciclista molesta augmenti.
L’empresari hoteler també hauria d’invertir part dels beneficis a aquestes inversions, ¿no?
Això difícilment passarà per voluntat pròpia de l’empresari. Per tant, s’ha de regular. Però estic d’acord.
¿Què suposa la cursa per Artà?
Mallorca 312 és Artà. Des del metre 1 fins a la línia de meta està impregnada de gent i coses d’Artà. Els artanencs senten que la prova és seva, perquè realment l’és, seva.
¿L’avituallament de s’Almudaina n’és una prova?
Premsa internacional i revistes especialitzades en ciclisme han escrit i escriuen sobre el que passa en aquest punt d’Artà, perquè és una festassa: la gent surt al carrer, el Club Ciclista s’involucra, músics, el bar ho dona tot… Més d’un ciclista es pensa que quan arriba a Artà ha arribat a meta, tot i que al compte quilòmetres no li surten els números. Un periodista que feia la cursa va escriure “quan vaig arribar a Artà estava mig mort i quan en vaig sortir em sentia el campió del món”.
¿Com ajuda l’administració?
En diferents àmbits. DGT i Guàrdia Civil. Amb l’administració autonòmica hi ha menys relació, tot i que tenim un contracte de col·laboració de patrocini; el Consell de Mallorca també s’hi implica, i evidentment estam molt agraïts a tots els municipis per on passam per la seva col·laboració, predisposició i ganes d’ajudar.
¿I els voluntaris?
Fan possible la Mallorca 312. Sense ells no seríem, ni hauríem estat. Des del primer any fins al darrer ho han donat tot. Molts s’encarreguen de coordinar i gestionar alguns punts determinats des del primer any. Entorn a 150 persones fan tasques d’avituallament. Sí que és cert que des de fa anys algunes tasques de regulació de tràfic les fan personal habilitat contractat per l’organització. La gent de Protecció Civil també són part de l’èxit.
¿Quin moment viu el ciclisme?
Molt saludable. Mallorca té una gran tradició i això es nota en el respecte que tenen els conductors cap als ciclistes. A Artà el moment és esplèndit, i ho demostra el Club Ciclista Artanenc, i sobretot el nostre líder Enric Mas.
Antoni Colomer i Llobera