En el marc de les activitats celebrades per commemorar el 8 de març hem pogut comptar amb la presència a Artà de Glòria Olmos, advocada penalista especialitzada en violència de gènere. Assídua al torn d’ofici , activista i voluntària de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, ens parlà sobre la violència econòmica contra les dones, una manifestació subtil i encoberta que consisteix en reduir l’accés als recursos econòmics i minvar la capacitat de les dones de decidir sobre aspectes dineraris que els poden afectar directament a elles i a les seves famílies durant la convivència i, fins i tot, després de la ruptura.
Les manifestacions concretes d’aquesta vessant de la violència masclista abasten des de la restricció a l’accés al mercat laboral o la limitació en la presa de decisions sobre la despesa familiar durant el matrimoni o la convivència de la parella fins a l’impagament de pensions d’aliments i d’altres deutes familiars, com puguin ser hipoteques o préstecs personals.
La situació d’indefensió situa la dona en una posició de doble víctima. Per una part, pateix els abusos de l’agressor econòmic, ja que veu reduïts el seus recursos amb la repercussió directa que això comporta quant al benestar i la cura dels fills comuns i, per altra banda, es veu sotmesa a un sistema que l’obliga a iniciar un procés judicial amb el desgast econòmic i psicològic afegit que pot durar molts mesos i, fins i tot, anys.
El procés judicial, quant a l’impagament de la pensió d’aliments, per exemple, se pot iniciar transcorregudes dues mensualitats sense que s’hagi fet el pagament o bé quatre, si hi ha discontinuïtat. En alguns casos ni tan sols es recuperen els diners després de la sentència condemnatòria perquè pot substituir-se la condemna per la realització de treballs a la comunitat. En ocasions les dones es veuen abocades a haver de sostenir els fills i filles comuns, sense el suport econòmic necessari del pare, el que deixa les dones en situació de vulnerabilitat social.
La violència econòmica és difícil de provar, ja que se produeix quotidianament en actuacions molt arrelades dins la cultura patriarcal. Comprar un cotxe sense consultar la parella, adquirir deutes a nom dels dos sense tenir en compte l’opinió de la dona, no permetre a la dona disposar de diners propis, decidir unilateralment que és ella qui s’ha d’acollir a la reducció de la jornada laboral per tenir cura d’infants o persones dependents, són elements que tindran una repercussió econòmica en la vida de les dones i que minvarà el seu benestar futur.
Dins del món de la magistratura, explicà Gloria Olmos, s’ha començat a reclamar la necessitat de tenir en compte aquest aspecte econòmic de la violència masclista. En aquest sentit, el Govern central ha pres en consideració, recentment, la petició realitzada per la magistrada Lucia Avilés del Jutjat penal de Mataró, per tal d’introduir la violència econòmica com agreujant en els supòsits de la violència contra les dones.
La intervenció de Glòria Olmos va fer palesa, a travès de la seva experiència professional, la necessitat de que la violència econòmica s’incorpori com un element determinant de la lluita contra la desigualtat de gènere.