Sa plaça de la Constitució, plaça Calvo Sotelo i/o plaça de s’Aigua. Centre neuràlgic del poble fins a principis del s. XX en què es va desplaçar a la plaça de Fra. Antoni Llinàs o plaça de ses verdures, on es venia carn i altres queviures, lloc de concentració dels homes que cercaven feina i esperaven ser contractats. Punt de trobada de l’al·lotea del barri per jugar-hi.
Present, passat i futur d’aquesta plaça: el present el tenim quan dia 6 de març i degut a les obres de remodelació del nucli antic i dins ja la seva segona fase, una màquina va foradar l’aljub de la plaça de s’Aigua. I sembla que no és la primera vegada, ja que en una altra remodelació de les canonades foradaren a l’altra banda. Així, ens hem trobat amb un aljub buit d’uns 976m³ que, de moment, no serveix de res ja que segons les normes vigents no hi pot haver dipòsits d’aigua per ús humà dins el nucli urbà i també un caramull d’enderrocs del primer forat. És una construcció dividida en dos espais de amb una amplària total de 10,30 m, llargària de 10,30 m i una altura de 9,20 m, amb un arc espectacular que els separa en direcció des de la façana del bistró Bar Forn Nou cap al carrer Fondo. Té una solada d’uns 140 m². El sòtil és de volta i les parets estan perfectament conservades i no s’hi ha trobat cap crui. Justament el forat s’ha fet ben al davant del dit bar. Està alimentat per una font que es troba al mateix trespol, formant un clot cúbic d’uns dos metres de costat i que encara raja.
Del passat en sabem que es va començar a construir l’any 1835 després d’esbucar una illeta de cases i que per mor del material del terreny (pedra viva) tardaren 15 anys a fer-lo. Va ésser inaugurat el 31 de març de l’any 1850. La plaça, fins a finals de la II República, se va anomenar de La Constitució perquè el 9 de juliol de 1837 s’hi va proclamar i jurar pel poble la nova Constitució durant la minoria d’edat d’Elisabet II. La plaça encara no estava acabada. Malgrat que sempre popularment va ser la plaça de s’Aigua, després de la Guerra Civil se li va posar el nom de Calvo Sotelo. I ja en la democràcia, se va oficialitzar el nom de S’AIGUA. Si en un principi la forma era quadrada amb una espècie de torreta on hi havia la manxa i un cobert per vendre-hi carn, l’any 1924 va ser remodelada, essent batlle Miquel Morey Femenies padrí dels germans Miquel, Esperança i Jaume Morey, i deia en una entrevista de la revista Llevant de 30 d’agost de 1924 “… la reforma de la plaça de la Constitució o vella, en què els cornalons eren tant aguts que dificultaven el trànsit rodat, tan numerós allà per ser carretera real. La reforma vuit ovada i sense la columna antiestètica que hi ha enmig, no sols li donarà més elegància, sinó que donarà més amplitud als carrers que l’envolten i a la plaça mateixa…” N’és la forma actual octogonal amb la manxa de fusa. A finals del segle passat la manxa s’espenyà i de les hores ençà ha quedat en desús.
Quant al futur, han sorgit moltes propostes malgrat que sabem de bones fonts que de moment el Consistori no en farà res extraordinari més que un estudi fet pels arqueòlegs i tècnics prenent les mides i valoracions adients per quedar constància del patrimoni municipal. Però el crit de molta gent és que no se deixi en l’oblit tapant-lo, podent ésser des d’un aljub d’aigua per ús urbà (rec, neteja de carrers, etc.)com també una sala polifuncional com la de l’aljub Pignatelli de la ciutat de Saragossa. Altres més atrevits, parlen d’una discoteca o d’una Sala de projeccions. Hi ha hagut una oferta d’un establiment de la plaça per fer un túnel i connectar el local amb l’aljub. També cap la possibilitat de fer-lo atracció turística canviant el terra per un de vidre trepitjable envoltant la manxa i podent veure l’interior il·luminat, així com volen fer a la plaça Espanya de Palma per mostrar les murades de la Porta Pintada. El que sí que s’hauria de fer és treure tots els enderrocs d’aquest i de l’altre forat.