Des d’aquest divendres, una Pedra de la Memòria recorda a les portes del número 38 del carrer de la Sorteta el nom i la memòria d’Andreu Servera Lago, Rumbante. Allà s’hi pot llegir: “Aquí visqué Andreu Servera Lago, nascut el 1899, detingut el 18.02.1939 a la Mola. Assassinat el 8.4.1939, Maó”.
Víctima del franquisme, com així queda clar amb el color platejat de la pedra instal·lada, Andreu Servera, d’ideals progressistes, va ser una de les persones que la nit del 24 al 25 de juliol de 1936 es va amagar després que un missatger del batle de Felanitx els advertís que l’endemà serien detinguts. Amb altres anà a refugiar-se a s’Alzinar, prop de Salma. Després del desembarcament del capità Bayo aconseguí passar a les files dels desembarcats i d’allà a Menorca. Va ser assistent del general Brandaris i al final de la guerra va ser jutjat i condemnat a mort. La sentència es va complir el 3 d’abril de 1939, a la Mola de Maó.
Amb aquesta, Artà ja disposa actualment de sis Pedres de la Memòria que recorden víctimes del franquisme i el compromís del consistori és elaborar un mapa perquè la gent pugui conèixer la seva ubicació, tal i com ha anunciat el batle d’Artà, Manolo Galan durant l’acte de col·locació de la Pedra de la Memòria a Andreu Servera, en el qual ha estat acompanyat de la directora general de Relacions Institucionals del Govern de les Illes Balears, Francisca Ramis Pons i d’altres membres del consistori artanenc. Encara queden pedent altres Pedres de la Memòria per instal·lar a Artà, així com trobar la manera de retre homenatge a les víctimes del bombardeig d’agost de 1936.
La Pedra a la memòria d’Andreu Servera l’ha col·locada la seva filla i la resta de familiars, autoritats i amistats hi han dipositat clavells blancs.
Reproduïm, a continuació, el discurs íntegre de Rosa Maria Servera Garau, néta d’Andreu, que ha llegit durant l’acte en record del seu padrí.
Dia 17 de maig de 2024
ANDREU SERVERA LAGO
Siau tots benvinguts en aquest acte de reconeixement a una persona que, fins ara, havia estat anònima per la gran majoria de vosaltres. Com a representant de la família d’Andreu Servera Lago voldria fer un poc de recordança i tornar enrere en el temps.
El padrí va néixer dia 21 de desembre de 1899. Era conrador i estava casat amb na Rosa Perelló Ferragut. Tenien tres fills: Andreu, Joan i Bàrbara, i vivien aquí, al carrer Sorteta. Pel que mos han contat era un home valent i entusiasta, amb ganes de canviar el món. Quan varen venir mal dades, no va dubtar a deixar la família per anar a lluitar pels seus ideals. Així que quan va esclatar la guerra va fugir amb un grup d’homes, que se pensa que es varen amagar per Aubarca per després partir cap a Menorca, ja que allà era on dominaven els republicans. Quan va ser a Maó va formar part de l’escorta del comandant militar Brandaris.
Dia 1 de maig de 1937 es va descobrir un complot contra la República i varen ser detingudes unes quantes persones, que es varen endur a la Comandància de Maó per ser interrogades. Aquella detenció va acabar amb un tiroteig i una persona va morir. Dia 24 de febrer de 1939, a punt d’acabar la guerra, ja comandaven els nacionals, a nes padrí li feren un judici sumaríssim o consell de guerra, on el jutjaven pels fets succeïts el 1937. El varen declarar culpable. La sentència va ser de pena de mort. Dia 3 d’abril de 1939, a la fortalesa de la Mola es va dur a terme la setena execució, on afusellaren 17 persones i una d’elles era Andreu Servera Lago.
Aquesta és la primera vegada que xerr d’aquest tema públicament, però també davant la meva família. Entre noltros aquest tema no se parlava mai. Tothom ho sabia però ningú en parlava. De petits, la padrina i els fills estaven atemorits. Ho passaren molt malament, però després aprengueren a viure amb aquell pesar. Per tant, ara volem donar les gràcies a les persones que han fet possible aquest acte: per la feina i la constància que han tingut, per no deixar de banda la meitat de la història del nostre país, perseverant, investigant i aclarint coses que estaven embullades. Hem arribat fins aquí, on avui posarem una pedra que recordarà un trocet d’història oblidada per molts, però necessària, perquè fets com aquests no tornin a succeir. Diuen que hem d’aprendre del passat, no caure en les mateixes equivocacions. Meam si és vera.
Per desgràcia, mon pare i el tio Joan ja no hi són. Supòs que se sentirien orgullosos de veure un reconeixement públic al seu pare. Però pot ser que pensassin com sa padrineta, que me va dir: han arribat tard i ara per què? Jo li vaig dir: pensau que tota persona té dret a tenir una sepultura digna, amb una làpida amb el seu nom i noltros no sabem on és el padrí, diuen que a una fossa comuna a Maó. Per tant, pensau que aquí ell tendrà la seva làpida i no quedarà en l’oblit.
Vull donar les gràcies, en primer lloc, a la persona que va tenir la idea de fer aquestes pedres. També a l’Associació de Memòria Històrica, que duen anys fent una feinada perquè aquestes persones, que eren les grans oblidades, tenguessin el seu lloc. També al Govern per permetre i ajudar a fer això possible. I un agraïment molt especial a Jaume Morey, per la seva tasca incasable de recerca i documentació.
Per acabar només voldria dir que, vengui el Govern que vengui, facin el possible per no derogar la Llei de Memòria Històrica. Deixau que la gent que encara té ferides obertes les pugui tancar i seguir endavant sense rancúnies, sense silencis, sense repressió, obrint una porta al futur. Que mai més hi hagi guerres que destrossin famílies. Que facem servir les paraules per conviure tots plegats.
Moltes gràcies,
Rosa Maria Servera Garau
