Aquest cap de setmana els dimonis tornaran a fer-ne de les seves per la Colònia de Sant Pere amb el tradicional acapte, Completes, encesa de foguerons…i a la cavalcada i les beneïdes tornarem a veure, un any més, el personatge que dona nom a la festa: Sant Antoni. Avui vos oferim en obert una altra de les informacions del darrer número de la revista Bellpuig que ha reunit als Sant Antoni d’Artà i de la Colònia per conèixer-los una mica més de prop.
No hi ha dubte que els dimonis s’han convertit de fa anys en el centre d’atenció de la festa de Sant Antoni, enrevoltats d’una munió de gent que els encalça per veure’ls ballar pels carrers del poble. Els seus noms són ben coneguts per tots -en Xisco Mosca i en Biel Ferriol a Artà; i Guillem Llabrés i Pere Agustí a la Colònia-, però sabeu qui hi ha darrera la careta i el vestit de Sant Antoni, ‘un sant que hem de venerar’ com diu la glosa i que, tot i donar nom a la festa, és un personatge força discret? Enguany hem volgut conèixer de més a prop José Antonio Amer González i Xisco Mayol Fiol que donen vida, any rere any, a Sant Antoni a Artà i a la Colònia, respectivament. Una curiositat per començar: tots dos varen coincidir fent el servei militar a Palma.
José Antonio Amer, nascut a Artà el 29 de gener de 1975, va començar a fer de Sant Antoni l’any 1993. “L’amo en Jaume Gil, l’obrer en aquells moments, era veïnat meu, al carrer d’es Mal Lloc. I un migdia, quan vaig tornar de fer feina i vaig arribar a casa, la meva padrina me va dir que volia xerrar amb jo. Tenia 17 anys, el meu pare -Toni Amer Tugores-, que ja feia de Sant Antoni, havia mort en un accident i l’amo en Jaume Gil me va demanar si jo volia agafar el relleu. I sense pensar-m’ho gens, vaig dir que si”. No era el mateix que hi ha ara, recorda en José Antonio, per a qui el paper discret que té Sant Antoni a la festa encaixa perfectament amb la seva personalitat. “És normal que els dimonis siguin els protagonistes, surten dos dies, van a les escoles, treuen la gent a ballar, reparteixen amb les canyes…”. El paper de Sant Antoni se limita al dia de la cavalcada i beneïdes. El vestit, format per la sotana, la caputxa i la careta, els guarda Maria Teresa, la filla de l’amo en Jaume Gil a ca seva durant tot l’any, a l’igual que els vestits dels dimonis i altres elements de la festa, com el llibre que duu Sant Antoni. “És una manera de seguir la feina que va fer el seu pare”. El vestit que duu actualment en José Antonio li varen fer a mida l’any 95-96, perquè abans duia el del seu pare i li quedava una mica curt.
Arribat el dia de Sant Antoni, la sortida se fa des del Coll de n’Abrines, on des de primera hora se concentren les carrosses i els animals. A les 11h José Antonio ja ha d’estar vestit i a punt per partir. “Aquí comencen els nervis de darrera hora. Miram que la somera estigui bé i tranquil·la. Pensa que està tot l’any a foravila, amb poca gent, sense que la punyin massa…i aquest dia hi ha molt de renou i moviment. En Pep Souto és l’encarregat de l’animal durant la cavalcada”. Enguany la somera que sortirà ve de l’Obreria de Capdepera. Arribada l’hora, Sant Antoni se troba amb els dimonis, comença a sonar la Banda de Música i els dimonis comencen a punyir amb la canya. El més difícil és aprendre a respirar davall la careta, perquè és molt hermètica. Quan la comitiva arriba a l’alçada de la plaça del Marxando hi ha canvi de música i hi ha el primer enfrontament entre els dimonis i Sant Antoni, que acaba caient de la somera i defensant-se del mal amb el símbol de la creu. Aquesta és l’escena més esperada, que es repeteix quan s’arriba a l’Ajuntament. Llavors Sant Antoni es retira i reapareix en el ball que es fa a la plaça del consistori i parteix després cap a l’Ofici, on s’asseurà al costat del batle, l’Obreria i els clavaris.
José Antonio encara recorda quan “els dimonis eren ben dimonis. No se’ls feia cap besada, sinó que tot eren garrotades pel cap, eren més punyeters”. S’emociona quan li demanen què representa per a ell fer de Sant Antoni. “Significa família i és quan més a prop me sent del meu pare, quan me pos aquell vestit i aquella careta, que segueix essent la mateixa. Abans de ser Sant Antoni ja duia la bandera, des dels tretze, catorze anys. L’amo en Jaume Gil sempre mirava per la gent de la barriada”. Fa dos anys va anunciar que se retirava per qüestions de salut -el seu germà el va substituir durant tres anys- però “la meva filla, Francina, anava a la guarderia i repetia constantment que son pare era Sant Antoni. I vaig sentir que si me retirava li fallaria”. Ara na Francina té sis anys i a ell li agradaria que agafàs el relleu qualque dia. Seria la tercera generació. “Ella diu que vol ser dimoni, però jo li contest que ja ho és un dimoni petit. Ara ha de ser Sant Antoni”. Any rere any, la volta es repeteix, i en José Antonio es coneix bé el recorregut, fins i tot, la gent que acostuma a haver a cada cantonada: “i pens aquí me falta en Pep, allà en Toni, sobretot la gent que se n’ha anat. La majoria tenen el seu lloc, alguns més endavant, altres en un lloc més discret”. L’any 2021, Sant Antoni se suspenia a causa de la COVID, i en José Antonio va iniciar una nova tradició: dos o tres dies abans de la revetlla de Sant Antoni, vesteix la façana de casa seva amb teles amb el dibuix de les creus, la careta dels dimonis, una foto de Sant Antoni, branques de mata, taronges… “No és cap canvi de murta, com fan a Son Servera. Però tenia la necessitat de fer qualque cosa aquell any perquè Sant Antoni no fos un dia més i així va començar tot”.
Xisco Mayol, de can Gafarró, va néixer l’any 1977. La seva padrina, Damiana Gelabert, i la repadrina, Isabel Riera eren colonieres. Ell vivia a Palma amb els seus pares i cada cap de setmana venia a la Colònia de Sant Pere: “sortíem d’escola i veníem set persones dins un Seat 124. Noltros érem petits. Mon pare, mumare, sa padrina, es padrí i noltros, que som tres germans. I diumenge horabaixa una altra vegada cap a Ciutat”. Durant sis o set anys s’hi va establir i va fer feina de picapedrer. Actualment viu a Llubí, on té el bar S’aturada 23. Fa més de vint anys que es vesteix de Sant Antoni a la Colònia; va agafar el relleu d’en Biel de can Leu. “Sant Antoni és una festa que la duc molt dedins, m’agrada. No me perd, si puc, ni Sant Antoni d’Artà ni de la Colònia. Un any, quan hi havia el tractoret de l’Ajuntament el vaig demanar i vàrem fer una carrossa. Amb en Rafel Forteza, que era dimoni, sempre hem fet trui”. Enguany s’havia plantejat donar pas a la seva fillola, que també és molt santantoniera, “i al principi li va fer gràcia però ara, a mida que s’acosta la data, ha vist que és una responsabilitat molt grossa. Jo no estic cansat i estic bé, però vaig cap a 48 anys. Mentre pugui ho faré però qualque dia hem de passar el relleu”.
A més de ficar-se en el paper de Sant Antoni, en Xisco també s’encarrega d’aconseguir la porcella que passeja amb un collar el sant a la cavalcada. A diferència d’Artà, no hi ha somera. “El vestit el guarda en Benet, de s’Obreria, durant tot l’any, com també els dels dimonis. Diumenge, quan comencen a beneir, me’n vaig a vestir i surt de s’Escoleta, devora l’Església”. Com que no hi ha somera d’on fer caure Sant Antoni, a la Colònia el sant cau a terra a base de sempentes dels dimonis, que li treuen el llibre i el tiren enlaire, s’aixeca i fa la creu per derrotar-los les vegades que siguin necessàries. “El llibre es fa bocins, surten fulles per tot, que me vaig posant dins la butxaca. I me’n vaig colpejat. Pensa que a la careta hi ha dos forats, pràcticament no hi veus. I quan t’agafen per sa roba, se te mou tot”. Aquest ja és el segon vestit que duu en Xisco, aquest darrer fet a mida. Abans duia sabates d’espart i ara duu porqueres. El que ja no és tan habitual és que, a la Colònia, Sant Antoni no entra a l’Ofici: “no hi he entrat mai, tampoc ningú m’ha dit res. Ara ja no ho paga”. Queda fora, esperant el darrer ball dels dimonis. Amb vint anys fent de Sant Antoni sí que ha tengut temps de veure com la festa canvia i “va venint cada vegada més gent”. “Estic molt content que me triassin perquè és un orgull. He nascut a Palma però no m’hi consider, jo m’he criat a sa Colònia”.
