“Els artistes professionals vinculats a Artà han de tenir cabuda en el Teatre. La gent els vol veure i és una manera de connectar amb el poble”
Josep Devesa és des del passat mes de maig el nou director gerent del Teatre d’Artà. Es posa al capdavant de la principal infraestructura cultural del nostre poble, després de dos anys d’anades i vingudes a la gerència, a causa del procés d’estabilització de places públiques. La seva ja és una destinació definitiva, que ha de retornar l’estabilitat a l’espai i al seu equip humà, que encara s’ha d’acabar de completar i consolidar. Anuncia canvis en les propostes culturals del Teatre, en les quals vol deixar un segell propi.
Com ha estat el teu aterratge al Teatre d’Artà?
Ha sigut en el moment més frenètic del Teatre. Vaig arribar tot just acabava el Cool Days, vàrem continuar amb la Mostra de Teatre, Música i Dansa i ja a programar tot el que venia a l’estiu, i aprendre tots els procediments propis del Teatre i l’Ajuntament. A això li has de sumar que s’estava executant una licitació de les màquines d’aire condicionat, que no han acabat en els terminis que estaven preestablerts i això ha suposat cancel·lar diferents esdeveniments, simplement perquè no podem garantir la seguretat de les persones. A la Sala Platea estem a més de 30 graus de temperatura i la normativa és clara: estableix un màxim de 27 graus. La responsabilitat ens supera i per això hem hagut de prendre mesures.
Quines actuacions s’han suspès?
L’obra del Club de la Tercera Edat, ‘L’amor venia en taxi’. També ‘Ses Caputxetes Vermelles’ de l’associació Som Capaços i el darrer espectacle de la Mostra de Teatre, que era del Club d’Acrobàcies d’Artà. I dos esdeveniments privats, que estan fora de la programació pròpia del Teatre. De moment, estan cancel·lats però ja tenim dates alternatives per a cada una de les associacions i entitats afectades. Fins i tot, hi ha dates dins l’estiu, si l’empresa acaba les feines. Ens diuen que demà acabaran, però per ventura és d’aquí una setmana o dos mesos. Treballem amb incertesa, perquè les feines pròpies de l’empresa acabaran aviat però després ha de venir Mitsubishi a fer la posada a punt de les màquines. La sol·licitud està feta des de fa un parell de setmanes. Creuem els dits que el dia que venguin funcioni tot. L’obra, realment, és una obra complexe que ha consistit a canviar tota la maquinària dels aires condicionats del Teatre, amb una inversió de 90 mil euros. Són dues màquines grans, industrials, i han hagut de fer un poc d’obra.
I què diu l’empresa?
Hem tingut ja vàries reunions amb ells per exigir responsabilitat, perquè al final hi ha pèrdues per part del Teatre perquè no estam fent espectacles. I també per a la Cafeteria, que ha de tancar al migdia perquè a partir de les 12 o la una no s’hi pot estar. Per això esper, desig i creuo els dits perquè poguem començar en condicions la temporada que ve. Me conformaria que l’1 de setembre poguem començar la programació que tenim ja tancada amb normalitat. Si és abans beníssim.
Hem hagut de suspendre obres
perquè no podem garantir la
seguretat de les persones.
Me conformaria que al setembre
tenguem l’aire condicionat a
punt i puguem començar la
programació amb normalitat
Més enllà d’aquest entrebanc, en aquests dos mesos que fa que estàs al capdavant, quin Teatre t’has trobat?
He de dir que m’he trobat amb molt bones sensacions. M’he trobat amb un Teatre amb unes possibilitats i uns recursos molt bons. I també m’he trobat amb molt de suport per part de l’Ajuntament. Hi havia mancança de personal i el consistori ha apostat fort perquè tenguem personal per a que la programació habitual es pugui tirar endavant. Tenim una administrativa que, per fi, està a jornada completa -compartida entre Ajuntament i Teatre-; un taquiller que li han ampliat la jornada, sumant dues places diferents; s’ha tret la plaça de tècnic de so; i jo que m’incorpore de forma indefinida, per molts d’anys esper. Això fa que poguem fer equip i executar el dia a dia del Teatre de forma més eficient. Per la part política també he tingut molt suport per part de Toni Bonet, que està pràcticament cada dia aquí amb jo i m’està ajudant moltíssim a posar-me al dia. S’estima el Teatre i vol que funcioni. I això li he d’agrair. A més, per part de l’Ajuntament m’han donat molta llibertat. Al final és un ofici molt creatiu i m’han donat llibertat per triar els esdeveniments que vindran a partir d’ara.
Dit això, quines són les teves apostes?
Hi ha coses dins la programació habitual del Teatre que estan funcionant, com pugui ser el propi Cool Days, el Cicle de Teatre Íntim, la Mostra de Teatre, Música i Dansa…i la meva intenció és no entorpir aquest bon funcionament. Després, sí que és cert que en aquesta pròxima temporada ja hi començarà a haver algunes pinzellades pròpies meves, personals. De carrera sóc músic, he treballat en diferents orquestres i agrupacions musicals a Mallorca. També he fet alguna cosa a nivell nacional. I m’he dedicat a la docència. Aquesta sensibilitat per la música sempre m’ha acompanyat. I ja puc anunciar que el primer cap de setmana de setembre, diumenge 7 de setembre, farem una presentació de temporada a la qual convidarem tota la part social i política del municipi, i començarem amb l’Orquestra de Cambra de Mallorca, que ens oferirà un monogràfic de Ravel. Aprofitarem aquest concert per fer la presentació oficial de temporada, que mai s’havia fet. Farem un esdeveniment per al poble i presentarem tots els artistes que vindran. Aquell dia hi haurà moltes sorpreses. Convide a tot el poble d’Artà a que vingui i participi.
La música, per tant, guanyarà protagonisme
Anam a començar la temporada amb un Cicle Simfònic i anam a portar dues orquestres professionals i dues bandes de música de Mallorca. Seran l’Orquestra de Cambra de Mallorca i l’Orquestra de la Fundació 1830, la primera dirigida per Bernat Quetglas i la segona per Fernando Marina. Al novembre vendrà la Banda de Música d’Artà, com a amfitrió d’aquest cicle simfònic, i al desembre anam a fer un simfònic del grup Roada, que és un grup de música tradicional, que han fet uns arranjaments simfònics i seran interpretats pel mateix grup i la banda… No ho desvetllem tot ara! Al Nadal farem un concert amb els solistes artanencs Antoni Lliteres i Maria Caballero. Són dos cantants molt reconeguts dins l’àmbit nacional, molt estimats dins Artà, i la gent demana venir-los a escoltar. Serà un dels concerts de Nadal.
I la resta de disciplines artístiques, quin paper jugaran al Teatre d’Artà?
De la part de Teatre, hi haurà el Cicle de Teatre Íntim. I després anem a dur un teatre musical de Virginia Bordal al setembre. Farem Mamma Mia. També tendrem monòlegs d’artistes molt reconeguts. I aquesta serà una de les línies que intentarem recaminar, en el sentit que les obres teatrals que vendran seran d’actors i actrius molt reconegudes no només a nivell autonòmic sinó també a nivell nacional. És una aposta. Seran noms molt importants.
Hi haurà suficient pressupost per poder tirar endavant tot això?
Els cachés dels artistes poden ser elevats, cert. Però donaré una mica de tranquil·litat, perquè a part de ser músic tenc una molt bona formació financera i crec que ho podrem dur a terme.
Un dels objectius de la teva predecessora, Cecília Genovart, va ser el de mirar de reconnectar el Teatre amb la gent del poble. Hi va haver reunions amb associacions i entitats. Què en penses?
Quan vaig entrar una de les meves primeres tasques va ser fer una anàlisi del que estava passant en aquesta relació Teatre-societat. I sí que és vera que hi havia un punt comú en tots els comentaris: en els darrers anys, la vinculació del poble amb el Teatre s’estava despegant, com que el poble no se’l sentia seu. Però ara hem començat a traçar un seguit d’estratègies perquè aquest vincle se recuperi. I una d’elles és vincular el Teatre d’Artà al propi poble. Vull dir que totes les institucions culturals, educatives, que formen part del municipi han de tenir cabuda dins el propi Teatre. Això s’està fent, i ara farem diferents reunions per mirar que aquesta relació vagi a més, que tenguin un espai per poder mostrar totes les seves propostes artístiques. I apostar també per tots els professionals d’aquí que es dediquen a l’art, que tenguin cabuda en el Teatre. De fet, l’aposta per Antoni Lliteres i Maria Caballero va en aquest sentit. I vendran molts més artistes professionals vinculats al poble d’Artà perquè, al final, és el que la gent vol veure: gent coneguda, professionals que s’han criat en el poble, veurer-los fent la seva feina en el Teatre. Aquesta serà una de les línies estratègiques per poder tornar a connectar el poble, com a societat, amb el Teatre, com a institució. Anunciarem en breu molts dels noms amb què estam treballant i crec que seran noms que el poble d’Artà agrairà.
El Teatre d’Artà necessita tenir una identitat pròpia?
També tenim altres estratègies, diguem-ne més empresarials, per programar espectacles que ens diferenciïn d’altres auditoris com Manacor, Sa Màniga, fins i tot Petra, que són auditoris i teatres que estan molt a prop del nostre. M’he fixat que es fan esdeveniments molt semblants o, fins i tot, el mateix esdeveniment en els diferents teatres del voltant. Estam parlant que en menys de 20 quilòmetres tenim tres o quatre teatres que estan programant el mateix. I al final el públic és limitat. Per això hem d’intentar diferenciar-nos dels altres teatres perquè la gent vengui al Teatre d’Artà perquè hi ha un espectacle que no el tornarà a veure en un altre lloc si no ve aquí. Hem de ser realistes. Manacor té un auditori espectacular i a lo millor si se fa el mateix espectacle a Manacor i a Artà, la gent s’estima més anar allà pel simple fet que és un senyor teatre o perquè és la manera de sortir a un altre poble. Com podem recuperar aquesta gent? Amb una programació atractiva que no puguin veure a cap altre lloc.
Què li demanes a l’espectador?
En primer lloc, una mica de paciència. Ara s’està treballant en moltes línies a la vegada i crec que enguany ja hi haurà un canvi significatiu en termes de programació. Es veuran canvis importants. I també confiança, que venguin a veure els espectacles que es faran perquè seran de molta qualitat.
PERFIL
Nascut a La Vila Joiosa, Alacant (1988), Josep Devesa fa més de quinze anys que viu a Mallorca. Establert a Pina, ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria professional entre l’àmbit musical i educatiu. És músic de formació, amb estudis superiors al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, i ha estat durant dotze anys professor de l’Escola Municipal de Música de Pollença, on també ha impulsat diversos projectes, com la Trobada de Percussió de Pollença. Paral·lelament, ha exercit com a docent interí al Conservatori. L’oportunitat d’optar a la direcció del Teatre d’Artà va sorgir a través del procés d’estabilització de places públiques. “Tot i venir de la música, sempre he tingut interès per la gestió cultural; aquesta plaça s’alineava molt bé amb les meves aspiracions professionals”, assegura. Va consolidar la plaça al desembre del 2024, i després de quatre mesos de baixa de paternitat, es va incorporar el passat mes de maig, coincidint amb el Cool Days.
Bàrbara Amorós Matamoros
