El Consell de Mallorca aprovava definitivament, dijous passat, 14 de març, el canvi de data de la Diada de Mallorca en un ple ordinari. L’acord restableix el 12 de setembre com a data oficial de la Diada de Mallorca -tal i com es va celebrar des de 1997 fins a 2016- en lloc del 31 de desembre, amb desset vots a favor del PP i Vox, i quinze vots en contra del PSIB-PSOE, El PI i Més. La decisió arribava, segons el conseller de Presidència, Antoni Fuster, després que “la institució insular ha duit a terme un procediment participatiu i transparent”. Segons el Consell, en una carta remesa pel president Llorenç Galmés als 53 batles de l’illa, 30 d’aquests varen contestar -entre ells no hi havia Artà- i 28 varen mostrar la conformitat amb el canvi. D’altra banda, la institució assegura haver comptat amb “tres informes d’historiadors experts en la matèria i membres de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, que van establir que el dia més apropiat per commemorar la celebració és el 12 de setembre”. Mentre, les dues al·legacions rebudes: una del PSOE i una altra de l’OCB varen ser desestimades pels tècnics jurídics de la institució insular “dins del termini i en la forma escaient”.
El batle d’Artà signa el manifest de l’OCB
De res va servir la pressió exercida des de l’Obra Cultural Balear que, en un comunicat, el dia abans que s’aprovàs el canvi, anunciava el suport de 25 batles al manifest impulsat per l’entitat per demanar al Consell de Mallorca “que no substitueixi la data històrica de celebració de la Diada per una data que recorda un fet irrellevant, el 12 de setembre, i sense tradició popular”. Segons informava l’OCB, els batles dels municipis que han signat el manifest, “de tots els colors polítics, excepte del PP, i de candidatures independents”, són: Algaida, Ariany, Artà, Banyalbufar, Búger, Campanet, Consell, Costitx, Deià, Esporles, Fornalutx, Inca, Lloret, Lloseta, Llubí, Manacor, Montuïri, Pollença, Porreres, Puigpunyent, Sa Pobla, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Maria i Sencelles. El posicionament d’aquests batles s’afegeix “al pronunciament que feren 100 historiadors i als milers de signatures ciutadanes que es registraren al Consell en defensa del 31 de desembre com a data històrica per celebrar la Diada de Mallorca”. El president de l’entitat, Antoni Llabrés, demanaria al president del Consell i al PP “que no es deixi arrossegar pels deliris d’un partit antimallorquí d’extrema dreta, que només cerca destruir la identitat dels mallorquins».
L’OCB defensa el 31 de desembre com la data històrica que, des del segle XIII, les institucions han commemorat “com a fet fundacional del nostre poble, fruit de la conquesta de l’any 1229 per part de Jaume I”. Així mateix, els historiadors manifestaren que “el 31 de desembre representa la voluntat de continuïtat amb la identitat històrica, cultural i lingüística que va representar el Regne de Mallorca, que és la diada amb la qual s’identifiquen la majoria de ciutadans, personalitats rellevants i organitzacions de la nostra història passada i present i que aquesta Diada de Mallorca no pot ser substituïda per una data sense transcendència històrica, com és la successió d’un monarca per un altre, que no va alterar gens l’essència jurídica i social del propi Regne de Mallorca, fet al qual fa referència el 12 de setembre”.