El Teatre d’Artà va acollir dia 8 de gener a les 19 hores la representació teatral ‘Zona inundable’, un drama basat en fets reals sobre els tràgics fets que succeiren al Llevant de Mallorca el 9 d’octubre de 2018, i que acabaren amb la vida de 13 persones. El text és un document històric ficcionat, escrit per l’actriu, guionista i dramaturga mallorquina Marta Barceló.
Zona inundable es una producció del Teatre Principal de Palma i el Teatre Nacional de Catalunya, i es va estrenar al Principal el passat 28 de desembre. Dos dies més tard, el 30 de desembre es va poder veure a Sa Maniga de Cala Millor, al municipi de Sant Llorenç.
L’obra no deixa indiferent l’espectador, i menys encara a la gent que coneix la vertadera història dels fets que passaren a Sant Llorenç i a Artà. Durant les quasi dues hores que durà la representació, no es va sentir ni un alè, ni un moviment innecessari. Hom va restar immòbil i tens a l’espera dels esdeveniments de la història, en aquest cas de Sant Llis, el poble fictici on ocorren els fets. Ni tan sols els escassos tics d’humor, que en algun moment serveixen al públic per agafar aire, van atenuar la tensió de la platea, plena a vessar. Al final, això, sí, hi va haver la fusió a manera d’aplaudiments, que es va estendre llarga estona en homenatges als actors, als seus personatges, i també a les tretze víctimes de l’octubre del 2018.
El muntatge té una brillant escenificació amb un plató que representa un arxiu completament envoltat de carpetes. I compta amb les actrius Pepa López, Vanessa Segura, Isabelle Bres, i amb els actors Marc Garcia Coté, Marc Joy i Àlvar Triay, dirigits per Marta Gil Polo, que viuen i representen els personatges d’aquesta obra fictícia, cada un d’ells des del seu propi món.
L’obra és també una reflexió sobre la memòria històrica, escenificada per l’arxiu que és la imatge del drama, i representada per sis arxivers que són els encarregats d’explicar els fets, però al mateix temps de reivindicar una part de la seva pròpia identitat: un jove adolescents que no s’ha atrevit a parlar encara de la seva homosexualitat; una mare que veu com el seu fill s’allunya d’ella, malgrat l’amor que senten; una dona sense ganes de viure després de la mort de sa filla, però que s’aferra a la vida amb les ungles i amb les dents…
I més enllà de cada un dels drames personals, podem llegir també en l’obra de Marta Barceló la necessitat de parlar de passat, de saber en quin moment vam deixar d’escoltar la gent gran, i deixàrem també de respectar la natura i el nostre món.
Sis actors que actuen en sis dialectes del català ben diferents: dos mallorquins, un menorquí, dos centrals i un català perfecte marcat per l’accent estranger. No és un fet que hauria de passar per alt l’espectador, ja que és una marca i distinció d’identitat, precisament en una obra que brilla per la seva qualitat. Mostra, idò, la convivència dels diferents parlars de la llengua en l’ambit artístic i formal.
