Amb motiu del Dia Internacional del Llibre, 23 d’abril, compartim el reportatge central del darrer Bellpuig dedicat al plaer de la lectura. També aprofitam per fer el nostre humil homenatge a qui ha estat bibliotecària d’Artà durant 40 anys, Maria Àngela Sureda, que es jubilarà aquest pròxim mes de juliol. Feliç Sant Jordi!
El llibre que va canviar les nostres vides
“M’ha costat molt triar-ne només un”. Així sona el lament d’una lectora. L’escolt mentre m’endins dins la Biblioteca d’Artà i començ a pujar escales cap al pis de dalt. Són passades les vuit del vespre, les persianes de fora estan tancades però a dins encara hi ha vida. Una vintena de persones es mouen a les ordres de Margalida Vicens, autora de la fotografia que il·lustra la portada d’aquest Bellpuig. Els hem convocat un dimecres horabaixa. Són membres del Club de lectura d’Artà i de la Colònia. El primer ja fa més de deu anys que funciona i el segon va començar a caminar el 30 de juny de 2021. Entre tots dos aglutinen una trentena de persones que es reuneixen una vegada al mes i comenten un llibre que han llegit prèviament a casa, guiats per na M. Àngela i n’Àlida, a Artà, i per na Rosana, al Punt de Lectura de la Colònia. En aquesta ocasió els hem demanat que comparteixin amb nosaltres un llibre que els ha marcat. I és així com sostenen obres com Juicio y sentimiento de Jane Austen; El infinito en un junco de Irene Vallejo; Hamnet i El retrato de casada de Maggie O’Farrell; En mares salvajes de Javier Reverte; Más allá del invierno de Isabel Allende; les Obres Completes de Mario Vargas Llosa; El niño de Fernando Aramburu; Pel cantó de Swann de Marcel Proust; Madame Bovary de Gustave Flaubert; Vent surant de Francesca Sastre; Novel·la d’escacs de Stefan Zweig; Joana E. de Maria Antònia Oliver; El Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry; El món es torna senzill de Laura Gost; Arte de E.H.Gombrich; i El soldat rosa de Francesc Prat. Podrien formar part d’una llista de recomanacions per al pròxim 23 d’abril, Dia del Llibre.
Però ens hem acostat a elles -com podreu observar, les dones són majoria en els nostres Clubs de lectura- i a ells -cinc valents, en total- no només per saber què els agrada llegir sinó perquè ens expliquin com varen descobrir el plaer de la lectura. Començarem a la Colònia, on na Carme es mostra contundent: “a mi la lectura m’ho ha donat tot, sobretot tenint en compte l’època de la qual vinc, la franquista. A fora, a la societat, hi havia moltes coses que no podies veure. I els llibres m’obriren portes i finestres, altres perspectives. No som lectora des de molt menuda perquè circulaven pocs llibres a casa, al meu barri, i a l’escola teníem un llibre amb totes les matèries: un llibre únic, en un moments de pensament únic. Però quan vaig poder tenir accés a més lectures m’hi vaig abocar. Vivia a Barcelona i fèiem grups per anar a comprar llibres a França, que estaven en castellà, editats a Mèxic…a Ruedo Ibérico, una llibreria molt famosa de París”.
Fan rotllada a la biblioteca de la Colònia al voltant del darrer llibre que acaben de llegir: La mujer de la libreta roja d’Antoine Laurain. “Aquí pots gaudir de l’opinió d’altra gent que llegeix el mateix llibre que tu, perquè de vegades no hi veiem el mateix” explica Teresa, qui confessa que “encara guard llibres de quan era petita i quan els veig me fa riure pensar que llegia allò, però a lo millor tenia 10 o 12 anys i els trobava molt interessants. Llegir m’aporta sobretot molts punts de vista i saber coses que abans no podíem saber. El pròxim llibre que llegirem sembla que va de la Guerra Civil (La biblioteca de fuego de María Zaragoza). Quan vaig anar a escola mai mos en varen xerrar”.
Endinsar-se en la lectura és un camí d’aprenentatge i sempre és millor fer-lo de la mà de qualcú: un mestre, una llibretera, una bibliotecària, un germà o un cosí. Per això hi ha qui no dubta a retre homenatge a aquells que els varen fer de guia. És el cas de na Joana. “Mon Pare no havia anat a l’escola ni havia llegit mai un llibre, cuidava porcs a Artà, i se’n va anar a Palma amb vint anys. Així i tot, quan vaig néixer me vaig trobar la casa plena de llibres perquè ell era autodidacta i el que feia era regalar-me llibres. Me va comprar El Principito, Don Quijote…tot això en versió infantil perquè començàs a llegir. Per tant, jo som lectora en gran part gràcies a mon pare, una persona que era analfabeta i que es va preocupar per deixar-ho de ser. Va aprendre i m’ho va transmetre. Per això sempre hi ha hagut llibres a casa meva i tenc fills que llegeixen molt, per sort. Perquè és cert que no és garantia de res. L’entorn dels amics, sobretot el masculí, està enfocat cap a altres coses i llegeixen poquíssim”. Na Maria s’hi afegeix: “jo vaig tenir la sort que mon pare essent una persona obrera, amb estudis bàsics, tenia dues grans aficions: llegir i jugar a escacs. De petita sempre record veure’l en el seu temps lliure amb un llibre a la mà. No en comprava perquè no hi havia doblers i anàvem a un estanc a canviar-los. Recordau aquesta època? Hi havia establiments on canviaves llibres i tebeos. I llavors hi havia seccions: de misteri, del Oeste, romàntica. I a mon pare li agradaven les de misteri, per sort, i d’aquesta manera als 12 anys jo ja llegia Agatha Christie. A casa només teníem un llibre de Julio Verne. I llavors, a poc a poc, en varen entrar més. Quan comences un llibre el que hi ha dedins te pot dur a qualsevol món, aquest viatge mental que fas és una passada”.
La seva passió per la lectura s’encomana dins aquest Club: “la lectura és obrir els ulls a un altre món: pots ser un rei, una princesa, el Quijote…jo visc els personatges. M’apassiona la lectura perquè me fic dins el personatge i sofresc, plor…ho visc i a jo me commou” afegeix na Marilena. El seu primer llibre va ser un atles i d’aquí va sorgir la seva afició als viatges. També va tenir els seus referents a l’escola i a casa: “la meva classe de literatura era meravellosa. Vaig tenir un gran mestre. Si tens germans majors també fa molt. El meu germà era un gran lector i li agafava llibres. I els cosins grans; record que un cosí me va regalar els tebeos de Gorila. També hi havia Mortadelo y Filemón, Doña Urraca, Pepe Gotera y Otilio, Capitán Trueno…tot això ha format part de la meva joventut. I un llibre, El Señor de los Anillos, mu mare me’l volia tirar perquè dinava amb ell. No podia amollar aquelles 1.164 pàgines! Encara me’n record”.
El que sembla més complicat és contagiar aquesta passió als més joves, sobretot quan entren dins l’adolescència. En aquesta franja d’edat és quan s’abandona més la lectura. A na Xisca aquesta és una qüestió que l’ha preocupat. “Tenc una neta i des de petita a ca nostra sempre hi ha hagut llibres -contes, rondalles…- i a l’hora de dormir venga llibres i més llibres. Celebram de manera especial el Dia del Llibre, però trobava que ella, que té 16 anys, llegia molt poc. I me sabia greu. Ha estat gràcies a una lectura que fa ver de castellà (Tierra d’Eloy Moreno) que li va agafar afició i li vaig començar a comprar llibres d’aquest autor. Amb això què vull dir? La importància que tenen els mestres a l’hora de recomanar llibres bons que enganxin els nins, per favor!, que no tothom ho sap fer”. Per a David “la lectura és part de la meva vida”. És la primera vegada que està en un Club de lectura, però va començar a llegir des de molt petit. “Els dissabtes m’aixecava a les set i els meus pares me deien queda’t al llit i m’agafava un llibre dels que hi havia per casa. Mentre he tengut nins petits he abandonat bastant i ara que han començat a créixer els meus fills són grans lectors, fins i tot la que és adolescent he aconseguit que, de tant en tant, vingui a la Biblioteca, s’agafi un llibre i es quedi enganxada les estones que no està amb la pantalla. Ara s’estava llegint una trilogia…i jo quan els veig així dic què guai! Als meus fills els ho he dit unes quantes vegades: que tenguin en compte el valor que té una biblioteca, un servei gratuït que te deixa llibres, els utilitzes i els tornes perquè els llegeixi un altre. Per jo no té preu. El valor li hem de donar nosaltres”.
Rosana, com a encarregada del Punt de Lectura de la Colònia, agraeix que es parli de la biblioteca. “Sempre em recordo, des de molt jove, amb un llibre a la motxilla. És com que el llibre sempre m’ha acompanyat. Ara és el mòbil però sempre ha estat un llibre: esperar al metge, quan vas amb bus, t’asseus en un banc, prens un cafè… Sempre m’ha costat sortir sense llibre i sense llibreta. El llibre és un gran company”. Lamenta que a la biblioteca “no ve gent de vint anys, ni de trenta, ni de quaranta…a partir dels quaranta llargs. Jo tenc quatre fills i llegesc. M’aixec i mentre beren llegesc, aprofit petits moments. Si és un hàbit és més fàcil”. No comparteix els comentaris que escolta a altres pares “que si a la nit agafen un llibre s’adormen i si agafen el mòbil i miren xarxes socials no. El mòbil el troben més fàcil, no han de fer un esforç i si agafen un llibre diuen que llegeixen una pàgina i s’adormen. Entre la gent de la meva generació les pantalles, les sèries, és el que predomina. Però aquestes traslladen un missatge amb idees i històries molt tancades, t’ho donen tot fet. En canvi el llibre és més obert, has d’imaginar els personatges i crear idees pròpies”.
Per seguir completant aquesta polifonia de veus sobre la lectura i el plaer de llegir, retrocedim fins al passat 16 d’octubre. La Biblioteca d’Artà va acollir aquell dia una tertúlia sobre la lectura i el plaer de llegir, emmarcada dins l’Octubre Gran, que va ser retransmesa per Ràdio Artà Municipal. Els seus protagonistes: Coloma Mayol, Antònia Tur i Jaume Morey, membres del Club de Lectura d’Artà, conversaren amb Àlida Reig. En Jaume fa memòria i es veu “de nin, a la Biblioteca de la Caixa de Pensions, on vaig començar a llegir llibrets minúsculs, després les novel·les de vaqueros, que eren totes iguals. Si pens el que llegia i m’agradava, i el que llegesc ara i m’agrada, he fet una evolució brutal. No m’ho explic. I he sentit a dir que una persona és el que ha llegit. Pot ser sí”. El Club de lectura l’ha acostat a literatura molt diversa, que segurament no hauria llegit d’altra manera. I la seva tasca com a professor li ha permès aprendre també dels propis alumnes: “a jo m’agradava fer examens d’opinió sobre el que havien llegit i de les opinions d’aquells al·lots de 13 anys també treia coses que a jo no se m’havien ocorregut. I això és fantàstic”. De nina, na Coloma havia de travessar tot el poble per anar de ca seva a l’escola “i de camí agafava qualsevol tros de paper que trobava pel carrer i llegia. Llegia en castellà. I el primer que vaig llegir en català no en sabia. Havia de cercar al diccionari. Ara, quan he llegit un llibre, no sé si és en català o castellà, l’important és la història que conta. No m’hagués imaginat mai viatjar tant com he viatjat en aquest món gràcies als llibres que llegim”. Com a mestre que ha estat, n’Antònia defensa els beneficis de la lectura: “dona expressió, vocabulari, estructura gramatical, creativitat…però per mi la lectura és, primer de tot, un plaer. Sí que he enyorat tenir un acompanyant de petita en el tema de la lectura. El primer llibre que me va regalar el meu pare va ser una recopilació d’obres de Hans Christian Andersen i jo era molt petita, la lletra era diminuta. M’hagués anat bé qualcú que m’hagués guiat. Per mi llegir és cabdal, forma part de la meva vida, de la meva formació, del temps lliure, m’engresca i en moments difícils de la vida m’ha ajudat. Es deia que amb els canvis tecnològics, l’arribada de l’ebook eliminaria els llibres i no, senyors, no ha estat així. Se segueix publicant i seguim llegint en paper”.
A na Joana, la novel·la El clan del oso cavernario de Jean M. Auel la va ajudar a superar els moments difícils que va viure arran del naixement del seu fill prematur, que va estar quatre mesos ingressat a l’UCI a Son Dureta. Na Maria va deixar de fumar ingressada, enxufada a l’oxigen i llegint Els ponts de Madison, de Robert James Waller.
Bàrbara Amorós Matamoros
